dimecres, 17 de novembre de 2010

dilluns, 18 d’octubre de 2010

Parc arqueològic de Sovana, a la Toscana.

Ací teniu les dues imatges que he comentat a hui a classe sobre la Tomba etrusca d'Ildebranda (segle III a.C. aproximadament), on apareixen els cassetons que tant d'èxit tindran posteriorment en l'esplendor de l'arquitectura romana.

dijous, 30 de setembre de 2010

dilluns, 27 de setembre de 2010

dijous, 23 de setembre de 2010

Més sobre escultura grega.

Ací teniu dos enllaços per completar el que teniu sobre escultura grega.
Escultura grega 1.
Escultura grega 2.

Presentació en castellà sobre l'arquitectura a la Grècia clàssica.

Art Grec.

Aquest enllaç potser interessant, especialment pel que fa a l'eix cronològic.

dissabte, 18 de setembre de 2010

Conèixer l'Art.

Convé saber aquestes coses per tal de saber de què anem a parlar aquestes primeres classes.

Com fer comentaris d'obres d'art.

Són dos enllaços molt amples però es podeu fer idea de com es comenten obres d'art.
http://www.slideshare.net/mcarmearanda/comentar-obres-dart-power-ponint
http://www.xtec.cat/~mmoron/L%27ARTdelsegleXXal%27ESCOLA/Analisidunaobradart.htm

¿Què és l'Art?, diversos punts de vista.

Què entenem per art? Els opinions d'alguns experts




Una definició general de l'art coneix perfectament els seus límits: i són els límits d'una generalització no verificable sinó d'experimentació; els límits d'una definició carregada d'historicitat i, per consegüent, susceptible de modificacions en un altre context històric; els límits d'una definició que generalitza per la comoditat d'un discurs comú una sèrie de fenòmens concrets que posseïxen una vivacitat de determinacions que en la definició es perden necessàriament (...) Però hi ha una miqueta més: i és que en el moment en què es parla d'art, encara que siga per a negar la possibilitat de definir-ho conceptualment, no és possible escapar a l'exigència d'una definició

Eco, Umberto. La definició de l'art. Barcelona: Planeta/D'Agostini, 1985. 285 p. ISBN: 84-395-0104-8. (p. 148-149)



Què significa açò si no és plantejar una definició categorial de l'art que pot resumir-se com l'activitat per la qual les experiències del món sensible percebudes per l'artista segons les modalitats del pla estètic s'incorporen a una matèria i són crides a constituir-se en el pla artístic? Definició generalíssima, però definició (...) En efecte, queden fora d'ella certes operacions de l'art contemporani que constituïxen el corrent més extrem del new americà

Eco, Umberto. La definició de l'art. Barcelona: Planeta/D'Agostini, 1985. 285 p. ISBN: 84-395-0104-8. (p. 149)



Sóc dels que no creuen possible donar una definició de l'art. L'única cosa que podem fer és a dir que en la nostra societat, en la nostra forma de vida, l'art és una institució. És a dir, que hi ha facultats i escoles d'art, exposicions, museus, historiadors de l'art. En cert sentit pot dir-se que l'art és com un ser viu, i que té per tant la seua pròpia ecologia: l'espai social en què es mou. Quan es canvia eixe espai, l'art també canvia (...)

Ernst Gombrich. Entrevista a càrrec d'Enrique Murillo. BABELIA (EL PAÍS.19/10/1991)



No existix, realment, l'Art. Tan sols hi ha artistes

Gombrich, Ernst. Història de l'Art. Madrid: Aliança Editorial (Aliança Forma, núm 5), 4a ed, 1982. 550 p. ISBN: 84-206-7005-7 (p.13)



La raó de ser de l'art consistix a ser el mitjà d'expressió de les capes subjacents, dels plans de la profunditat. El que esperem d'una obra d'art és que el seu autor haja descobert en ella i inventat amb ella les formes de fer esclatar les seues capes superficials i de donar pas a les veus de les seues capes subjacents, i amb això igualment de les nostres tan prompte com eixa obra sorgix davant dels nostres ulls

Dubuffet, Jean. Escrits sobre art. Barcelona: Barral Editors, 1974. 368 p. ISBN: 84-211-7418-5. (p. 97)



L'únic art mereixedor de tal nom i que té certa urpa és, al contrari, el que s'aplica per restituir l'exacta, la total veritat de les coses i l'art no tindria cap sentit si no fóra justament una via d'evidència i de coneixement per mitjà de la qual l'home tracta d'agarrar la veritat

Dubuffet, Jean. Escrits sobre art. Barcelona: Barral Editors, 1974. 368 p. ISBN: 84-211-7418-5. (p. 118)



Si m'aventure a donar una definició d'art (tinc una altra que el pudor em fa silenciar), seria: 'La projecció plàstica del pensament humà'. I és justament en la paraula 'plàstica' on es troba perdut, des de fa molt, l'artista i tota la cohort que li rodeja, oblidant-se de la segona part: 'pensament humà'.

Però esta definició, encara que aclarix molt la meua postura sobre l'art, porta en si eixos dos conceptes que són un poc confusos. I ara, ja impúdicament, m'atrevisc a donar la meua definició d'art: és el que ens unix amb els nostres desitjos

Pérez Villalta, Guillermo. L'art vist pels artistes. L'avantguarda espanyola analitzada pels seus protagonistes. Madrid: Taurus, 1987. p. 128



En tota obra hi ha un principi, un procés, un resultat. L'inici pot ser únicament una tensió, tensió que es resol en l'acte creatiu. Esta tensió pot ser de dins cap a fora -desig de donar eixida a una potencialitat-, o bé de fora cap a dins, quan quelcom desvela en nosaltres el desig de realitzar. Per, en últim terme, sempre acaba sent de dins cap a fora, ja que la tensió produïda per l'estímul extern necessita, per a resoldre's, passar del nostre interior a l'obra

Ràfols Casamada, Albert . L'art vist pels artistes. L'avantguarda espanyola analitzada pels seus protagonistes. Madrid: Taurus, 1987. p.147



Una obra mestressa és una simfonia combinada amb els nostres sentiments mes refinats (...) l'esperit vèrbola a l'esperit. Sentim el que no ha estat dit, contemplem l'invisible. El mestre fa sortir notes no sabem d'on. Rècords que el temps ha oblidat ens$ tornen plens d'un sentit nou. Esperances sufocades pel temor, rampells de tendresa que no gosem reconéixer s'ofereixen, abillats amb una esplèndor nova. El nostre esperit és la tela on l'artista posa els seus colors; els tons sota les nostres emocions i el clarobscur és fet de la llum de les nostres goigs i de l'ombra de les nostres tristeses. l'obra mestra és en nosaltres i nosaltres som en l'obra mestra

Kakuza, Okakura. El llibre del te. Barcelona: Altafulla, 1981, 4a ed. 75 p. ISBN: 84-85403-00-2



Les obres d'art, per tant, són reconegudes com a tals simplement perquè els processos socials, des de l'interior de la forma de vida que constituïx l'art mateix, les ha etiquetat com 'art' (...) L'art, hui en dia, no és una altra cosa que el que la burgesia (...) flama art, i que l'única cosa requerit perquè esta classe cride art a alguna cosa és que haja adquirit una de les etiquetes que conferixen valor.

L'art és un conjunt de processos socials fàcilment situables en la història, i no un instint bàsic de la naturalesa humana

Taylor, Roger L. L'art, enemic del poble. Barcelona: Gustavo Gili (Punt i Esbossa), 1980. 148 p. ISBN: 84-252-0977-3



En l'art burgés dels últims temps, resulta característica en extrem la total absència de contingut (...) un formalisme pur regnava pertot arreu (...) En realitat esta última època burgesa no ha pogut promoure cap classe d'estil ni l'estil de vida ni l'estil arquitectònic. Presentava tan sols un estrambòtic i absurd eclecticisme. Les busques formals degeneraven en extravagàncies i efectismes (...),perquè,l'autèntica perfecció de les formes no es determina, naturalment, amb una busca purament formal, sinó trobant unes formes que siguen les més generals per a tot el poble, que coresponen als sentiments i idees característics de tota la massa en una època donada

Si la revolució pot donar a l'art un ànima,l'art pot donar a la revolució la seua boca

Lunacharsky, A.V. Les arts plàstiques i la política en la Rússia revolucionària. Barcelona: Seix Barral (Biblioteca Breu de Butxaca, núm 52) 1968.



Un art difícil i pertorbador actua com a revulsiu d'este procés d'uniformitat, precisament perquè trenca nostres motles de pensament i aguditza el nostre enteniment. Quan l'art pertorba la percepció i la comprensió, pot obrir-se un camí per la realitat social estereotipada i provocar un sentiment oposat a l'esperit conformista. Segons Herbert Marcuse, l'art només pot complir la seua funció en la societat moderna creant un distanciament

Gablik, Suzi. Hi ha mort l'art modern? Madrid: Hermann Blume, 1987. 126 p. ISBN: 84-7214-356-2

Fonaments de la Història de l'Art

Altre enllaç interessant com a introducció a la Història de l'Art.

dimecres, 28 d’abril de 2010

Art neoclàssic.

Bon en llaç, i bones imatges.

dimecres, 14 d’abril de 2010

dijous, 8 d’abril de 2010

Poema de Vicent Andrés Estellés al pintor barroc Francesc Ribalta

FRANCESC RIBALTA



Puja el teu nom de grandíssim gesmil.

Oh llum, oh foc, oh claredat del jorn.

Per tu, per tu, canten el llenç, la fusta.


Vingué el teu nom i ací vas instaurar

regne de llum proclamada i exacta

i vas poblar amb gran delit un món.


Per tu, per tu cantaven les parròquies.

Els nus irats i les castes figures

tot imposant un silenci sever.


Per tu, per tu que véns de Catalunya

i encens l'afany del teu constant treball

d' escorços breus i de solemnitat.


Cremava el foc, un foc rural, lentíssim,

cremava el foc els migdies de sucre.

Has imposat silenci a Porta-Coeli.


Per tu les claus, el reialme, l' espasa,

la llarga creu d' on penjava aquest cos,

aquesta fe que movia aquests peus,

aquest sopar, al voltant de la taula,

que encén l' amor i proclama el migdia

tot repartint, amant, el pa i el vi.


Puja un enyor de timonets calents,

puja un enyor, un solemne desfici,

puja un enyor que demana més teles.


Per tu, només, una sacra paraula.

Per tu, només, aquest sacre gesmil.

Per tu, només, el gran tro de la llum.


Per tu, per tu i per tu el regal,

aquest record treballador, enterc,

aquest amor d'universal presència.


Per tu, només, al capçal de l'altar,

entre cavalls, entre apostols flamígers.

Per tu, només, aquesta llum cernuda

que arribara al fons dels cors humans.


Vicent Andrés Estellés,

Mural del País Valencià

dilluns, 22 de març de 2010

Falles 2010 i patrimoni històric .

Les falles i les Torres de Quart, torres gòtiques, com les de Serrans però construïdes de biaix respecte al carrer Quart, aquest efecte es veu especialment en la foto de l'esquerra.










Sobre la Porta dels Ferros de la Seu de València.



Aquestes imatges i l'enllaç venen a completar el que s'ha dit en classe i el que es va explicar in situ; la Porta dels Ferros com a mostra apassionant de la influència borrominesca a l'art barroc valencià.
De la wikipèdia en valencià, és bo.

Nuevo Batzan, Madrid, de Jose Benito Churriguera.

dissabte, 20 de març de 2010

dijous, 18 de març de 2010

dilluns, 15 de març de 2010

dilluns, 1 de febrer de 2010

diumenge, 31 de gener de 2010

Sobre la Mesquita de Còrdova, El País 310110.

Molt interessant aquest article, piqueu en la planta i en les imatges que hi apareixen.