dimecres, 28 d’abril de 2010

Art neoclàssic.

Bon en llaç, i bones imatges.

dimecres, 14 d’abril de 2010

dijous, 8 d’abril de 2010

Poema de Vicent Andrés Estellés al pintor barroc Francesc Ribalta

FRANCESC RIBALTA



Puja el teu nom de grandíssim gesmil.

Oh llum, oh foc, oh claredat del jorn.

Per tu, per tu, canten el llenç, la fusta.


Vingué el teu nom i ací vas instaurar

regne de llum proclamada i exacta

i vas poblar amb gran delit un món.


Per tu, per tu cantaven les parròquies.

Els nus irats i les castes figures

tot imposant un silenci sever.


Per tu, per tu que véns de Catalunya

i encens l'afany del teu constant treball

d' escorços breus i de solemnitat.


Cremava el foc, un foc rural, lentíssim,

cremava el foc els migdies de sucre.

Has imposat silenci a Porta-Coeli.


Per tu les claus, el reialme, l' espasa,

la llarga creu d' on penjava aquest cos,

aquesta fe que movia aquests peus,

aquest sopar, al voltant de la taula,

que encén l' amor i proclama el migdia

tot repartint, amant, el pa i el vi.


Puja un enyor de timonets calents,

puja un enyor, un solemne desfici,

puja un enyor que demana més teles.


Per tu, només, una sacra paraula.

Per tu, només, aquest sacre gesmil.

Per tu, només, el gran tro de la llum.


Per tu, per tu i per tu el regal,

aquest record treballador, enterc,

aquest amor d'universal presència.


Per tu, només, al capçal de l'altar,

entre cavalls, entre apostols flamígers.

Per tu, només, aquesta llum cernuda

que arribara al fons dels cors humans.


Vicent Andrés Estellés,

Mural del País Valencià